Bones a tothom,
Seguim animant-nos amb el blog! i evidentment esperant que vosaltres també us animeu!
La nova proposta d'aquests propers 15 dies, feta per en Maimouni, serà sobre: FUNNY GAMES
A partir d'això... que cadascú proposi!
Una abraçada,
15 dies
P.D. Notificat també per e-mail ;P
31/7/10
29/7/10
28/7/10
22/7/10
19/7/10
esperes absurdes a l'estació
Encara falten 20 minuts, però jo ja porto més de dues hores de trajecte. Som cinc, no, sis persones aquí, tots amb la mateixa situació i amb la mateixa mirada cansada. La mirada d’aquell que torna cap a casa, però que encara té un peu fora, en els dies passats, en tu, en nosaltres. En aquests moments, el temps s’estira i es fa calorós i humit. Les parpelles es mouen lentament, i els braços i les cames tot just comencen a reconèixer el seu espai.
Cada un de nosaltres porta una història, un conte un capítol amb un decorat especial i únic, que mai oblidarà, o sí.
Entre nosaltres, trobem la representació del que som en el fons. Famílies que experimenten la llibertat d’anar sense els seus tresors, els fills; parelles adolescents, que senten tots i cada un dels mots i carícies que es fan, com si fossin els últims; amics que saben que els somriures i la complicitat mai se’ls hi acabarà; o gent solitària que sap d’on ve però no cap on va, i viceversa.
A aquesta última espècie, és a la que jo pertanyo...i em transforma el prisma a través del qual veig l’estació, estant asseguda de cares al sol, escalfant les galtes, que surt d’entre els núvols després d’un dia gris i xafogós.
Les meves cames pengen a la via número dos, una via gairebé abandonada i oxidada, plena d’herbetes que busquen el seu lloc, i que delimita amb un bosc tímid, que comença amb uns arbustos baixos i que poc a poc s’omple d’arbres forts i alts. Arbres que alberguen els ocells que ara sento, que poc a poc s’apaguen amb el rugit del tren que arriba.
quan l´hivern es fa estiu
el fred es feia estret
amagats dins de l’armari
només pensant en que desaparegués
així, com de casualitat...
però sabíem que tard o d’hora
voldríem sortir a riure
a fer un beure en xancletes
i al final me n’adono...
no hem canviat gens!
vol directe
corrent d’aire i tot va bé
estic de bon humor
viento en popa a toda vela
que visquin els nostres costums!
tenim calor!
i fumem sense saber en quin dia vivim
si plou ens la sua
ja no vull arriscar més
a mi m’agrada llegir histories
amb final feliç
dels que posen la chair de poule
Texto: Alicia Viñals
16/7/10
¿Quién es capaz de dividir de cabeza 365 entre 4?
Jean Cocteau decía sentir que con el opio saltaba del tren, ese aparato que conduce en línea recta: origen la vida, destino la muerte.
En el trópico no hay estaciones, se chinga y se jode más. Dos velas, una para mí, otra para el recuerdo.
Submarinos anclados a cientos de metros de profundidad nunca volvieron a flote. Mierda nuclear.
Ventrilocuados quedaron antes de morir los asistentes al teatro que inhalaron el gas. Putin.
Una ambulancia obligada pasa del rojo y se lleva para siempre a un motorista. Los accidentes generan accidentes.
Entre la primavera y el otoño sucede aquello que realizamos y conocemos como "matar el tiempo". Las olas/horas van y vienen.
Ésto es el verano. O todo lo contrario.
¿Verdad, Beckett?
Jean Cocteau decía sentir que con el opio saltaba del tren, ese aparato que conduce en línea recta: origen la vida, destino la muerte.
En el trópico no hay estaciones, se chinga y se jode más. Dos velas, una para mí, otra para el recuerdo.
Submarinos anclados a cientos de metros de profundidad nunca volvieron a flote. Mierda nuclear.
Ventrilocuados quedaron antes de morir los asistentes al teatro que inhalaron el gas. Putin.
Una ambulancia obligada pasa del rojo y se lleva para siempre a un motorista. Los accidentes generan accidentes.
Entre la primavera y el otoño sucede aquello que realizamos y conocemos como "matar el tiempo". Las olas/horas van y vienen.
Ésto es el verano. O todo lo contrario.
¿Verdad, Beckett?
15/7/10
Benvinguts i benvingudes!
Com heu pogut llegir en el e-mail...
És una idea molt senzilla, cada 15 dies algú proposa un tema. En aquest cas la primera la donem nosaltres, essent conscients que els mesos de juliol i agost són estranys, però ho posem ben fàcil: el tema serà L'ESTIU.
La idea seria que a partir d'aquí cadascú generi una proposta.
El punt de partida del blog és ACTIVAR-SE. Ser regular fent coses. L'IMPORTANT ÉS FER COSES I COMPARTIR-LES, I NO TANT LA QUALITAT D'AQUESTES. Amb això el que volem dir és que tot i que anem de cul, seria interessant presentar sempre alguna cosa. Una paraula, un retall de diari, una foto, un vídeo fet amb el mòvil, un petit dibuix, un escrit, apropiar-se d'alguna cosa, etc. i així anar fent, a veure què sorgeix. Ja sigui treballant sols o en grup, cadascú des de casa seva o quedant algun dia... potser d'aqui apareixen dinàmiques de treball entre alguns i sorgeix algun treball en comú. O potser no. L'objectiu general seria ACTIVAR-SE I COMPARTIR!!!
Com heu pogut llegir en el e-mail...
És una idea molt senzilla, cada 15 dies algú proposa un tema. En aquest cas la primera la donem nosaltres, essent conscients que els mesos de juliol i agost són estranys, però ho posem ben fàcil: el tema serà L'ESTIU.
La idea seria que a partir d'aquí cadascú generi una proposta.
El punt de partida del blog és ACTIVAR-SE. Ser regular fent coses. L'IMPORTANT ÉS FER COSES I COMPARTIR-LES, I NO TANT LA QUALITAT D'AQUESTES. Amb això el que volem dir és que tot i que anem de cul, seria interessant presentar sempre alguna cosa. Una paraula, un retall de diari, una foto, un vídeo fet amb el mòvil, un petit dibuix, un escrit, apropiar-se d'alguna cosa, etc. i així anar fent, a veure què sorgeix. Ja sigui treballant sols o en grup, cadascú des de casa seva o quedant algun dia... potser d'aqui apareixen dinàmiques de treball entre alguns i sorgeix algun treball en comú. O potser no. L'objectiu general seria ACTIVAR-SE I COMPARTIR!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)