No puc

No puc pensar.

Surto a prendre l’aire, rodes, bambes, nens i crits. El núvol segueix al mateix lloc, estàtic.

Bec, menjo, canto i ballo. M’emociono, o no...visc? Diria que sí...però no puc pensar.

No aclareixo les idees, tot divaga, gris, indefinit, espès.

M’aturo cinc segons. Cinc...quatre...tres...dos...un.

No puc pensar, perquè tu ho ocupes tot.